En el centenari del naixement de Joan Sardà i Dexeus

Aquest any 2010 celebrem el centenari del naixement de Joan Sardà i Dexeus. La Biblioteca de Ciències Socials se suma a la celebració exposant algunes de les seves principals publicacions. Es tracta d'un homenatge especialment apropiat per dues raons fonamentals. La primera perquè Joan Sardà ha estat l'economista català més influent del segle XX. La segona perquè Sardà ha estat fundador de la Facultat de Ciències Econòmiques i en va ser el seu primer degà i membre de la seva comissió gestora. No es pot entendre ni la nostra economia ni la nostra facultat sense conèixer el treball de Joan Sardà.

Nascut a Barcelona el 13 d'abril de 1910 es va formar a la Universitat de Barcelona, a Munic i a la London School of Economics. Va participar de molt jove a la Universitat Autònoma creada en temps de la Generalitat republicana.

Tindrà un paper important en la regulació financera de la Generalitat republicana impulsada per Josep Tarradellas i plasmada en les Decrets de s'Agaró de 1937.

Convidat per Pere Grases, va formar part com a economista del Banc Central de Veneçuela, on va ser responsable de la preparació de l'informe anual del Banc i de nombrosos estudis econòmics i financers, desplegant una intensa relació amb el Fons Monetari Internacional.

L'any 1956 va rebre l'encàrrec de dirigir el Servei d'Estudis del Banc d'Espanya, des d'on incidirà en la definició de les bases econòmiques i estadístiques sobre les quals es va dissenyar el gran canvi de política econòmica de 1959.

Serà la seva participació en l'elaboració del Pla d'Estabilització de 1959 allò que determinarà el gran canvi de política econòmica que permetrà a l'economia espanyola abandonar definitivament el model autàrquic.

Les idees de Joan Sardà seran fonamentals per capgirar els principis de política econòmica dominants en les dècades dels quaranta i cinquanta.

Joan Sardà és un cas excepcional del qual John Maynard Keynes qualificava com a un economista complet. Integrava en les seves anàlisis eines de la teoria econòmica amb eines de l'estadística, i sempre insistia en la importància del coneixement exhaustiu de les institucions i de la història. I addicionalment adreçava les seves eines per ajudar a millorar la realitat econòmica, incidint de manera destacada en el disseny i la implementació de polítiques econòmiques amb capacitat de transformació.

L'exposició s'articula en sis capítols:

  1. El jove Sardà i els Decrets de s'Agaró de 1937
    Les aportacions del jove Sardà al disseny d'un sistema financer per a la Generalitat republicana, especialment la seva participació en els denominats Decrets de S'Agaró de 1937.
  2. La política monetària i les fluctuacions de l'economia espanyola en el s. XIX
    El llibre de Joan Sardà La política monetaria y las fluctuaciones de la economía española en el siglo XIX, publicat l'any 1948, en què un economista amb visió històrica contribueix al debat internacional sobre els cicles econòmics adoptant una metodologia històrica que s'arrela en el pensament schumpeterià.
  3. Joan Sardà a Veneçuela (1951-1956)
    Els treballs de Joan Sardà a Veneçuela, entre 1951 i 1956. Aquí les seves contribucions són fonamentalment d'anàlisi econòmica i monetària, sent responsable d'una part rellevant de les publicacions del Banc Central de Veneçuela, del qual va ser economista destacat.
  4. Sardà, director del Servei d'Estudis del Banc d'Espanya des de 1956
    El paper fonamental de Joan Sardà com a director del Servei d'Estudis del Banc d'Espanya des de 1956. Des d'aquesta posició assumirà una funció essencial per capgirar la política econòmica autàrquica defensada pels franquistes, amb la convicció que la millora de l'economia acceleraria el canvi polític.
  5. Joan Sardà i el Pla d'Estabilització de 1959
    Sens dubte Joan Sardà participarà en primer lloc en l'operació de política econòmica més important de la història econòmica d'Espanya, el Pla d'Estabilització de 1959. Capgirar els fonaments econòmics del règim definint les bases de la gran obertura exterior de l'economia espanyola serà una de les conseqüències fonamentals d'aquest Pla dissenyat fonamentalment per Joan Sardà. En aquest sentit serà un cas excepcional d'economista que aconsegueix capgirar el curs de la història amb les seves idees.
  6. Joan Sardà i la creació de la Facultat d'economia de la UAB
    Joan Sardà i la creació de la Facultat d'economia de la UAB. Va formar part de la Comissió Gestora que va dirigir la creació de la nostra Facultat, i en va ser el seu primer degà, tot i imposar a les autoritats oficials el criteri de construir una facultat basada en l'excel·lència docent i investigadora. Sardà va aconseguir aplegar professors tan destacats com Jordi Nadal, Josep M. Bricall, Joaquim Muns o Ramon Trias Fargas.

La mostra compta amb el suport gràfic i documental procedent de la Revista Econòmica de Catalunya, revista que va publicar en vida de Sardà un número monogràfic (Núm. 5, maig 1987) dedicat a homenatjar-lo, i del qual se n'han extret textos elaborats pels autors que se citen en l'exposició.


Joan Trullén
Departament d'Economia Aplicada UAB
Director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Setembre 2010 ~ Biblioteca de Ciències Socials ~ Fotografies i disseny