Joaquín Soler Serrano, mestre de l’entrevista

 

Joaquín Soler Serrano (1919-2010) va dominar tots el gèneres del periodisme i l’entreteniment audiovisual. La seva vida professional és un bon mirall per observar l’evolució històrica que va patir la ràdio i la televisió durant el franquisme. Disfressat del pallasso “carablanca”, protagonitzava acabada la guerra civil les gales infantils del programa Ondas animadas des del teatre Tivoli de Barcelona per a Ràdio Nacional d’Espanya, al mateix temps que posava en marxa un dels primers magazines radiofònics de la postguerra, amb concursos, adaptacions dramàtiques i actuacions musicals, o es convertia en un autèntic home-anunci al servei de les màquines de cosir Sigma o del caldo Avecrem. Només tenia 21 anys i una carrera professional per endavant molt brillant. La seva campanya en pro dels damnificats per les inundacions del Vallés de 1962, des de els micròfons de Ràdio Barcelona, el van convertir en l’estrella de la ràdio més popular i més ben pagada d’Espanya, després del seu període d’aprenentatge televisiu a Venezuela en el período 1956-1958.

Però malgrat la seva múltiple dimensió de showman de l’espectacle audiovisual, Soler Serrano va ser principalment un periodista, que treballava el material de l’actualitat amb creativitat i amb tots els formats possibles, amb el gènere de l’entrevista en profunditat com a senyera principal de la seva professionalitat. Des de la seva primera entrevista radiofònica a Josep Pla l’any 1952, Soler Serrano va fer al llarg de la seva carrera centenars d’entrevistes a grans personalitats de la vida pública, cultural i política. I amb la seva experiència com a gran entrevistador a la ràdio, Soler Serrano va posar en marxa a TVE l’any 1976 un dels exemples més notoris de l’entrevista de personatge a la història de la televisió espanyola: el programa A fondo.

El gènere de l’entrevista va ser per Soler Serrano una via per conèixer i dominar els misteris del diàleg i la comunicación interpersonal. Atrinxerat sempre darrera d’una excel.lent documentació del personatge a entrevistar, Soler Serrano exhibia una retòrica singular, que connotaba l’entrevista d’una dimensió més espectacular. I construia el clima comunicatiu més adient per tal de que l’entrevistat acabés parlant amb naturalitat, i fins i tot d’aquells afers dels que en un principi havia dit que no volia parlar.

L’empremta deixada per Joaquín Soler Serrano a les seves entrevistes televisives són avui el millor exemple de la dimensión educativa i cultural que té la televisió, malgrat el gènere s’hagi degradat a les darreres dues dècades al servei de qüestions vulgars i banals. Els seus diàlegs amb Julio Cortazar, Jorge Luis Borges, Octavio Paz, Guillermo Cabrera Infante o Salvador Espriu constitueixen avui la millor prova del gran poder creatiu i persuasiu que té la paraula, tot i venir acompanyada de les imatges en blanc i negre d’una televisió pública que mirem amb nostàlgia.

Armand Balsebre
Director del Departament de
Comunicació Audiovisual i Publicitat II

 


Entrevista a Jorge Luís Borges al programa de TVE A fondo
1980
Duració: 67 min

 

BCHG - Desembre de 2010