Biblioteques UAB Homepage de la biblioteca OpacPrestecBiblioteques UABHomepageCD-ROMsInternet


Fons
Bibliografies temàtiques


desembre de 1996

Premis Nobel de ciències 1996

El 10 de desembre va tenir lloc la cerimònia de lliurament dels Premis Nobel corresponents a 1996, ja anunciats a l'octubre. A més dels premis de Física i Química, atorgats per la Kungl. Vetenskapsakademien (Reial Acadèmia Sueca de Ciències), el de Fisiologia i Medicina, concedit pel Karolinska Institutet, ha estat enguany concedit a científics que han treballat en el camp de la immunologia.

Informació general

La trobareu a The Nobel website, de la Fundació Nobel d'Estocolm. S'hi recullen tots els premis Nobel des de la seva primera convocatòria el 1901 fins als d'enguany, amb explicacions detallades sobre els motius pels quals es varen concedir i dades sobre els premiats. En molts casos hi trobareu gràfics i fotografies. Sols heu de connectar-vos a l'adreça: http://www.nobel.se

Física

Pel descobriment de la superfluïdesa de l'heli-3, s'ha concedit conjuntament a:

David M. Lee (Rye, NovaYork, 1931), de la Cornell University (Ithaca, Nova York);

Douglas D. Osheroff (Aberdeen, Washington, 1945), de la Stanford University (Califòrnia);

Robert C. Richardson (Washington, DC, 1937), de la Cornell University.

Tots tres van descobrir, el 1972 al laboratori de baixes temperatures de la Cornell University, les transicions a fases superfluïdes de l'isòtop heli-3 (fermió amb un nucli de dos protons i un únic neutró) a una temperatura de dues mil.lèsimes de grau per sobre del zero absolut (-273,15°C).

Aquest líquid quàntic té característiques diferents a les del ja conegut heli-4 superfluid (bosó amb dos protons i dos neutrons): perd tota la seva viscositat i, donada la seva capilaritat extrema, passa per porus pels quals no ho podria fer un gas. És anisòtropic, amb diferents propietats depenent de la direcció en l'espai. Si el superfluid rota a una velocitat superior al seu valor crític, es formen vòrtexs de formes més complexes que a l'heli-4.

Formulada com a hipòtesi a la teoria de Bardeen-Cooper-Schrieffer de la superconductivitat dels metalls, la superfluïdesa de l'heli-3 no va descobrir-se fins que els tres guardonats, tot treballant a la Cornell University sobre una transició de fase en l'heli-3 gelat, van detectar petites variacions en els mesuraments. Comprovacions posteriors van determinar que es tractava de transicions de fase al líquid heli-3.

El treball dels premiats demostra que les lleis quàntiques formulades per a sistemes microscòpics poden, de vegades, determinar el comportament dels cossos macroscòpics. Així, dos grups de científics, basant-s'hi, han especulat amb la idea que en la condensació de la matèria posterior al big bang foren determinants les cordes còsmiques, les característiques de les quals es podrien explicar per una transició de fase similar a la de l'heli-3 en fer-se superfluid.

    Bibliografia

    Experimental techniques in condensed matter physics at low temperatures. Edited by R.C. Richardson and Eric N. Smith. Redwood City: Addison-Wesley, cop. 1988. 338 p. (Frontiers in physics, 67)
    A Ciències - Recerca: 538.9 Exp

    FOGELSTRÖM, MIKAEL, Numerical studies with the quasiclassical theory in superfluid 3He. Abo: Abo Akademi University, 1995. 40 p.
    A Ciències - Matemàtiques: revistes, Acta Academiae Aboensis. Serie B. 55-4

    He3 and He4. Número especial de Physics today (1987 febrer), vol. 40, núm. 2.

    O.V. LOUNASMAA, G.R. PICKETT, "Los super-fluidos de 3He", Investigación y ciencia (1990 agost) p. 70-77

    N.D. MERMIN, D.M. LEE, "Helio 3 superfluido", Investigación y ciencia (1977 desembre), p. 26-39

    G.E. VOLOVIK. Exotic properties of superfluid 3He. Singapore: World Scientific, cop. 1992. XII, 215 p. (Series in modern condensed matter physics, 1)
    A Ciències - Recerca: 532.132 Vol

Química

Pel descobriment dels ful.lerens, s'ha concedit conjuntament a:

Robert F. Curl, Jr. (Alice, Texas, 1933), de la Rice University (Houston, Texas);

Sir Harold W. Kroto (Wisbech, Anglaterra, 1939), de la University of Sussex (Brighton, Regne Unit);

Richard E. Smalley (Akron, Ohio, 1943), de la Rice University.

Els guardonats descobriren el 1985 molècules estables de carboni, estructurades en poliedres tancats. La combinació més abundant i estable és de 60 àtoms, amb una estructura polièdrica de 20 cares hexagonals i 12 de pentagonals —la forma d'una pilota de futbol, com també de la cúpula geodèsica projectada per l'arquitecte R. Buckmins-ter Fuller per a l'exposició universal de Montreal de 1967 (en honor seu, els investigadors van anomenar la nova estructura "buckminsterfullerenes").

Es trobaven així noves formes cristal.lines del carboni pur, després de les dues del diamant, les dues del grafit, la caoita i el carboni(VI).

El descobriment tingué lloc quan H.W. Kroto analitzava línies d'espectre de gasos a l'espai, tant a estrelles gegants riques en carboni com als núvols de gasos interestelars. Per estudiar la formació de les molècules de cadena llarga de carboni i nitrogen que havia detectat, es va posar en contacte amb Smalley. Aquest, que investigava la química de les agrupacions, havia dissenyat i construït un aparell capaç de vaporitzar qualsevol material en plasma per estudiar l'estructuració dels seus àtoms en agrupacions. Hi treballava amb R. Curl, especialista en espectroscòpia infrarroja i de microones. El posterior treball conjunt va centrar-se en la vaporitzacio del carboni i hi trobaren que, en comptes de en cadenes, el carboni s'estructurava en agrupacions simètriques de 60 i 70 àtoms (C60 i C70). Les propietats dels ful.lerens possibiliten l'existència d'un gran nombre d'estructures cristal.lines de carboni diferents, gairebé infinites.

La síntesi de ful.lerens en quantitats macroscòpiques el 1990 (els ful.lerens es formen per la condensació de carboni vaporitzat en una atmosfera de gas inert), ha donat pas a una nova química per a manipular-ne les estructures i estudiar-ne les seves propietats. Els compostos poden tenir aplicacions en l'astroquímica, la indústria farmacèutica, la dels superconductors i semiconductors, els nous materials, els combustibles, etc. Des d'un punt de vista teòric, el descobriment lliga el cicle galàctic del carboni amb l'aromaticitat clàssica.

    Bibliografia

    Accounts of chemical research. Special issue on buckminsterfullerenes. Washington: American Chemical Society, 1992, març. Número especial de la revista (vol. 25, núm. 3)

    R.F. CURL, H.W. KROTO, R.E. SMALLEY, "C60: Buckminsterfullerene", Nature, (1985 novembre 14).

    R.F. CURL, R.E. SMALLEY, "Probing C60", Science, vol. 242 (1988 novembre 18)

    H.W. KROTO, "Space, stars, C60 and soot", Science, vol. 242 (1988 novembre 25)

    Proceedings of the Symposium on Recent Advances in the Chemistry and Physics of Fullerenes and Related Materials. Edited by Rodney S. Ruoff and Karl M. Kadish. Pennington: The Electronical Society, cop. 1995. xv, 1648 p.
    A Ciències - Recerca: 546.26 Sym

Medicina i fisiologia

Pels seus descobriments sobre la especificitat del sistema immunològic cel.lular, s'ha concedit conjuntament a:

Peter C. Doherty (Austràlia, 1941), del Saint Jude Children Research Hospital (Menphis, Tennessee);

Rolf M. Zinkernagel (Basilea, 1944), de l'Institut d'Immunologia de la Universität Zurich.

Tots dos han descobert com el sistema immunològic reconeix les cèl.lules infectades per virus. Aquest ha estat el primer pas per a determinar el mecanisme general que fa servir el sistema immunològic cel.lular per al reconeixement de microorganismes estranys i de molècules del mateix organisme.

Els dos investigadors van treballar del 1973 al 1975 a la John Curtin School of Medical Research de Canberra. Estudiant ratolins infectats amb un virus que produeix la meningitis, hi trobaren que els limfòcits havien de reconèixer tant els virus com algunes molècules del seu propi organisme per tal de matar les cèl.lules infectades pel virus i acabar amb la infecció. Aquest principi de reconeixement simultani de molècules pròpies i alienes ha estat el fonament per a la posterior comprensió de la especifitat del sistema immunològic cel.lular.

El descobriment ha estat clau per a entendre la resposta immunològica als microorganismes invasors i a certes formes de càncer, com també per als treballs sobre la disminució de les reaccions d'autodefensa en malalties inflamatòries com les reumàtiques, les esclerosis múltiples i la diabetes.

    Bibliografia

    P.C. DOHERTY, R.M. ZINKERNAGEL, "A biological role for the major histocompatibility antigens", Lancet, (1975) p. 1406-1409.

    —, "Immunological surveillance against altered self components by sensitised T lymphocites in lymphocitic choriomeningitis", Nature, vol. 251 (1974), p. 547-548.

    —, "MHC restricted cytotoxic T cells: studies on the biological role of polymorphic major transplantation antigens determining T cell restriction specificity", Advances in immunology, vol. 27 (1979), p. 51-177.

    —, "Restriction of in vitro T cell-mediated cyclotoxicity in lymphocytic choriomeningitis within a syngenic and semiallogenic system", Nature, vol. 248 (1974), p. 701-702.

Més encara

Podeu buscar més informació:

a) al catàleg de la biblioteca, buscant obres dels autors esmentats amb la instrucció a/ o obres sobre les matèries que han estudiat amb s/, per exemple:

    a/richardson r
    s/ful.lerens
    s/superfluid
    w/immunol*

b) als catàlegs d'altres biblioteques, connectant-s'hi des del nostre catàleg mitjançant la instrucció /remote, i fent servir les mateixes instruccions de cerca que al catàleg de les biblioteques de la UAB;

c) el major volum de referències el trobareu a bases de dades en línia o en CD-ROM, on hi ha, sobre tot, ressenyes d'articles publicats a revistes, buscant els autors o les matèries tractades: a Inspec, Chemical Abstracts, Medline, Science Citation Index, etc. Pregunteu al taulell de préstec o a Teledocumentació;

d) a revistes especialitzades, a partir dels índexs que moltes d'elles publiquen periòdiques o de les bases de dades que indexen el seu contingut;

e) a Internet: a partir de l'adreça de la Fundació Nobel, o fent servir qualsevol de les eines d'interrogació de la xarxa, buscant els autors, les matèries o el centre on treballen. Adreceu-vos a Teledocumentació.


Pàgina preparada per la Biblioteca de Ciències.
Darrera actualització: 13 de juliol de 1998.
Podeu fer comentaris.