Cartoteca General : GEODOC Guia  
 

els àmbits de referència  |  les taules de navegar  |  l'estratègia de cerca  |  els tipus temàtics  |  el fraccionament dels documents  |  els elements de referència

[ español ]   [ english]

 

 
 

Antàrtida

Oceania
Austràlia
Fiji
Kiribati
Nauru
Nova Zelanda
Papua-Nova Guinea
Salomó
Samoa Occidental
Tonga
Tuvalu
Vanuatu
Palau
Clipperton (F)
Illes Cook (NZ)
Guam (USA)
Hawaii (USA)
Illes xilenes del Pacífic
Macquarie (Austràlia)
Marianes septentrionals (USA)
Marshall
Micronèsia, Estats Federats
Midway (USA)
Niue (NZ)
Norfolk (Austràlia)
Nova Caledònia (F)
Pitcairn (UK)
Polinèsia francesa
Samoa (USA)
Tokelau (NZ)
Wake i altres illes (USA)
Wallis i Futuna (F)

Amèrica del Sud
Argentina
Bolívia
Brasil
Colòmbia
Equador
Guyana
Paraguai
Perú
Surinam
Trinitat i Tobago
Uruguai
Veneçuela
Xile
Aruba (NL)
Guaiana (F)
Illes Malvines (UK)
Curaçao i Bonaire (NL)

Amèrica del Nord
i Central

Antigua i Barbuda
Bahames
Barbados
Belize
Canadà
Costa Rica
Cuba
Dominica
Dominicana, Rep.
El Salvador
Estats Units d'Amèrica
Deps. antillanes diverses (USA)
Illes Verges (USA)
Puerto Rico (USA)
Grenada
Guatemala
Haití
Hondures
Jamàica
Mèxic
Nicaràgua
Panamà
Saint Lucia
Saint Vincent i les Grenadines
Anguilla (UK)
Antilles holandeses
Bermudes (UK)
Caiman (UK)
Grenlàndia (DK)
Guadalupe (F)
Illes Verges (UK)
Martinica (Fran?a)
Montserrat (UK)
St Kitts-Nevis
Saint-Pierre
i Miquelon (F)

Turks i Caicos (UK)

Àfrica
Àfrica Central i Meridional
Àfrica del Nord-est
Àfrica del Nord-oest
Algèria
Burkina
Angola
Benín
Botswana
Burundi
Camerun
Cap Verd
Centrafricana, Rep.
Comores
Congo, Rep. Pop.
Costa d'Ivori
Djibouti
Egipte
Etiòpia
Gabon
Gàmbia
Ghana
Guinea
Guinea-Bissau
Guinea Equatorial
Kenya
Lesotho
Libèria
Líbia
Madagascar
Malawi
Mali
Marroc
Mauritània
Maurici
Moçambic
Níger
Swazilàndia
Nigèria
Rwanda
Sao Tomé i Príncipe
Seychelles
Senegal
Sierra Leone
Somàlia
Sud-Àfrica
Sudan
Tanzània
Togo
Tunísia
Txad
Uganda
Congo, Rep. Dem.
Zàmbia
Zimbabwe
Eritrea
Mayotte (F)
Namíbia
Reunion (F)
Santa Helena
i dependències (UK)

Àsia
Àsia del Sud-est
Orient Mitjà
Llunyà Orient
Subcontinent Indostànic
Àsia Central
Afganistan
Aràbia Saudita
Bahrain
Bangladesh
Bhutan
Myanmar
Cambotja
Corea del Nord
Corea del Sud
Emirats Àrabs Units
Filipines
Iemen
Índia
Indonèsia
Iran
Iraq
Israel
Japó
Jordània
Kuwait
Laos
Líban
Malàisia
Maldíves
Mongòlia
Nepal
Oman
Pakistan
Qatar
Singapur
Síria
Sri Lanka
Taiwan
Tailàndia
Turquia
Rússia
Viet Nam
Xina
Xipre
Brunei
Christmas (Austràlia)
Cocos (Austràlia)
Territoris Britànics
de l'Oceà Índic

Gaza
Armènia
Azerbaidjan
Geòrgia
Kazakhstan
Kirguizistan
Tadjikistan
Turkmenistan
Uzbekistan

Europa
Albània
Alemanya
Andorra
Àustria
Bèlgica
Bulgària
Ciutat del Vaticà
Dinamarca
Fer-Oer (DK)
Finlàndia
França
Grècia
Hongria
Irlanda
Islàndia
Itàlia
Liechtenstein
Luxemburg
Malta
Monaco
Noruega
Dependències àrtiques noruegues
Països Baixos
Polònia
Portugal
Regne Unit
Illa de Man (UK)
Illes del Canal (UK)
Gibraltar (UK)
Romania
San Marino
Sèrbia
Suècia
Suïssa
Eslovàquia
Txèquia
Rússia
Estònia
Letònia
Lituània
Bielorrússia
Bòsnia i Hercegovina
Croàcia
Eslovènia
Macedònia
Montenegro

Espanya
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
Canàries
Cantàbria
Castella-Lleó
Castella-la Mancha
Ceuta, Melilla
Extremadura
Galícia
Madrid
Múrcia
Navarra
País Basc
País Valencià
Rioja

Catalunya
Baix Llobregat
Barcelonès
Maresme
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
Selva
Pla de l'Estany
Alt Camp
Alt Penedès
Baix Penedès
Garraf
Tarragonès
Baix Camp
Conca de Barberà
Priorat
Ribera d'Ebre
Baix Ebre
Montsià
Terra Alta
Cerdanya
Osona
Ripollès
Anoia
Bages
Berguedà
Solsonès
Garrigues
Noguera
Segarra
Segrià
Urgell
Pla d'Urgell
Alt Urgell
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Vall d'Aran
Alta Ribagorça

El Catàleg GEODOC és l'instrument de referència de la Cartoteca que us facilitarà la selecció dels documents que desitgeu consultar per als vostres estudis d'anàlisi del territori. L´ús d'aquest Catàleg és molt senzill. Els coneixements previs que us seran necessaris són els més elementals de la geografia. És així ja que el Catàleg GEODOC únicament us ofereix llistats de documents classificats per àmbits geogràfics. Per tant, us caldrà situar-vos en l'àmbit del Catàleg que coincideixi, total o parcialment, amb el vostre àmbit d'interès o d'estudi. Sempre haureu de dirigir la vostra tria o cerca en la perspectiva de la cobertura d'un àmbit geogràfic concret.


 

els àmbits de referència  |  les taules de navegar  |  l'estratègia de cerca  |  els tipus temàtics  |  el fraccionament dels documents  |  els elements de referència

Els àmbits del Catàleg que classifiquen els documents, així com la seva estructura jeràrquica, resulta de la divisió de les terres emergides del globus terraqüi en continents, en estats, i en territoris tal com es presenta a la darrera edició del conegut Atlante Calendario de Agostini (Novara, Istituto Geografico de Agostini, 1905-...). A la Cartoteca només hi hem introduït uns petits refinaments. Hem afegit un parell més de nivells a la jerarquia Terra-Continent-Estat/Territori. Per a Espanya també es contemplen els àmbits de les comunitats autònomes, i els de les comarques per a Catalunya. En segon lloc, hem creat àmbits de nivell subcontinental per a Àfrica i Àsia.


 

els àmbits de referència  |  les taules de navegar  |  l'estratègia de cerca  |  els tipus temàtics  |  el fraccionament dels documents  |  els elements de referència

En aquesta mateixa pàgina disposeu del llistat complet dels àmbits de referència del Catàleg. Podeu accedir-hi polsant l'àmbit que desitgeu consultar. Tanmateix, us recomanem que utilitzeu les taules de navegar.

  Alta Ribagorça
 

Mitjançant l'adequada selecció sobre la taula de navegació, que apareix sota la capçalera de cada pàgina, podreu baixar fins el nivell jeràrquic més pregon a partir del planisferi que invariablement se us mostrarà cada vegada que accediu al Catàleg. Així mateix, des de qualsevol àmbit dels Catàleg també podreu ascendir en la jerarquia polsant les icones situades a la part esquerra o superior del mapa. Noteu que en el navegador de l'àmbit terraqüi, hi hem disposat sengles icones de drecera per accedir als àmbits més sol.licitats: Espanya i Catalunya. Finalment, una vegada situats en un àmbit podeu desplaçar-vos còmodament als àmbits veïns polsant els seus noms en la mateixa taula de navegació.


 

els àmbits de referència  |  les taules de navegar  |  l'estratègia de cerca  |  els tipus temàtics  |  el fraccionament dels documents  |  els elements de referència

Com podeu comprovar en la llista adjunta, la relació d'àmbits de referència del Catàleg és fixa i finita. En canvi, sobre la Terra podem delimitar àmbits d'estudi geogràfic en un nombre infinit. Molt sovint us trobareu amb que la delimitació del vostre àmbit geogràfic d'estudi o interès no coincidirà amb les que us oferim en el Catàleg: el Montserrat, Roma, la conca del Danubi, etc., etc., etc. És en aquesta tesitura quan haureu de posar en joc els vostres coneixements geogràfics més elementals per desenvolupar l'estratègia de cerca geogràfica que imposa aquest Catàleg.

En primer lloc, per a la identificació de l'àmbit o àmbits del Catàleg que més us convé. Així, si el vostre àmbit d'interès s'encavalla sobre dos o més dels àmbits de classificació, aleshores haureu d'examinar els llistats que us ofereixen cadascun dels àmbits del Catàleg que hi siguin implicats. Posem per exemple que desitgeu cartografia del massís del Montserrat. Aleshores haureu de consultar els llistats del Bages, de l'Anoia i del Baix Llobregat. La familiaritat amb el mapa polític mundial, espanyol i català us facilitarà el reconeixement de veïnatges i solapaments entre els àmbits. També haureu d'identificar l'àmbit adequat del Catàleg quan el vostre àmbit d'interès s'encabeixi totalment dintre un d'ells. Per exemple, si voleu un plànol de Roma haureu de repassar els llistats d'Itàlia, en el ben entès que els documents que cobreixen a escala significativa aquella ciutat no s'esgoten amb els que inclouen el topònim en el seu títol.

Una il.lustració ajudarà a comprendre el ínfim valor informatiu del títol. Resulta habitual, per exemple, trobar mapes que són titulats com "Espanya" i que representen de manera efectiva tota la Península Ibèrica, les Canàries i una part del sud de França. Posem pel cas que es tracta d'un mapa a escala 1:500 000. Dintre de l'estructura d'àmbits de referència d'aquest Catàleg, aquest mapa us apareixerà òbviament a l'àmbit d'Espanya. Però també haurà d'aparèixer a l'àmbit de Portugal ja que la informació que presenta és tan útil per a un pais com a l'altre. A més, encara apareixerà llistat als àmbits de les comunitats autònomes espanyoles més extenses. Aquell mapa, i a aquella escala, permet la realització de treballs d'anàlisi general d'Aragó, d'Andalusia, de Galícia, etc., mentre que, en canvi, solament permet la localització puntual de Ceuta i Melilla. Naturalment, no pareixerà en el llistat d'aquestes ciutats, ... ni a Andorra. En conclusió, la selecció de mapes a través dels àmbits geogràfics citats en el títol resultaria molt sovint del tot incompleta. La classificació en àmbits de referència que hem efectuat en aquest Catàleg facilita l'aprofitament integral dels àmbits que presenten efectivament els mapes.

Tot i així, en determinades ocasions de búsqueda de mapes haureu de refiar-vos de la indicació del títol. Aquests cas es presenta quan cerqueu documents d'àmbits més petits que els que el Catàleg us ofereix. Vegem-ho amb un altre exemple. Si cerqueu un plànol general de Paris (en tenim diversos) comprovareu ràpidament que no existeix un àmbit de referència específic en el Catàleg. Caldrà que examineu els llistats corresponents a l'àmbit de França.

En segon lloc, els vostres elements d'anàlisi geogràfica són imprescindibles per a escollir el nivell dimensional apropiat en la jerarquia d'àmbits del Catàleg. Posem un altre exemple. Si desitgeu cartografia de la conca danubiana és convenient repassar el llistat de documents que ens ofereix l'àmbit global europeu abans d'obrir, un rera l'altre, els llistats dels països que cobreix la conca: Alemanya, Àustria,...,Romania. Segurament en tindreu prou amb el que trobeu a 'Europa'.

Així mateix, l'escala del mapa ens suggereix el grau de detall que tindrà el mapa i, per tant, les possibilitats que oferirà per a l'anàlisi del territori. És per tot això que hem escollit l'escala com a element ordenador dels documents en els llistats. Els documents als que no se'ls hi pugui assignar una escala no tenen cabuda a la Cartoteca. Caldrà cercar-los en altres arxius gràfics. Tanmateix també cal deixar constància que a la Cartoteca no recollim tots els documents gràfics a escala. El recorregut d'escales que abasten va des de 1:500 com a més gran fins a 1:200 000 000 com a més petita. Escales més grans corresponen a grafismes de disseny arquitectònic i d'enginyeria. Per l'altra extrem del recorregut, advertim que tampoc recollim planisferis de dimensions sensiblement inferiors a un full DIN A4. Tot té uns límits!

Finalment, un advertiment sobre el tractament dels àmbits marítims en aquest Catàleg. Les cartes marines han estat referenciades als àmbits del Catàleg que voregen i d'acord amb la seva escala.


 

els àmbits de referència  |  les taules de navegar  |  l'estratègia de cerca  |  els tipus temàtics  |  el fraccionament dels documents  |  els elements de referència

A cada pàgina del catàleg trobareu els tipus de documents (atles i/o mapes) disponibles per a l'àmbit de referència junt a la taula de navegació. De fer cas a les temàtiques enunciades en els títols dels mapes aquesta llista seria inacabable. És per això que a la Cartoteca contemplem una tipologia de documents cartogràfics fixa i tancada. Concretament, la classificació temàtica de cada document que inventariem implica assignar-lo a una, i solament a una, d'entre vuit categories predefinides:

Topogràfics
Els documents topogràfics presenten sempre l'altimetria del territori, normalment mitjançant corbes de nivell. A més, els mapes topogràfics han de presentar una selecció d'objectes geogràfics que permetin una aproximació general i multiús del territori. Els més habituals són: edificacions, vies de comunicacions, xarxa hidrogràfica, xarxes de serveis (canals, línies elèctriques, etc), usos generals del sòl, divisió administrativa, ... Els exemples més coneguts de mapes topogràfics són els editats pels serveis oficials de cartografia dels estats, de les regions, o dels municipis, com a documents de consulta general per a l'administració, l'exèrcit i el públic en general.

Planimètrics
Els documents planimètrics presenten una selecció de capes informatives similar a l'assenyalada pels mapes topogràfics llevat, però, de l'altimetria. Exemples típics d'aquesta categoria de mapes són els plànols generals urbans o la cartografia cadastral.

De comunicacions
La capa informativa fonamental i dominant és en els documents de comunicacions és la que presenta les vies de comunicacions: carreteres, ferrocarrils, canals navegables, etc. La cura en el nivell de detall es concentra en aquests objectes geogràfics i també presenten un major grau d'exactitud respecte altres capes informatives complementàries: nuclis de població, paratges naturals, etc. Així mateix, les vies de comunicació hi suporten diverses simbolitzacions: estat de conservació, categoria administrativa, fites de distància, etc. En general, les distàncies es rotulen directament sobre el mapa. Infinitat de mapes de carreteres per a automovilistes són exemples tòpics d'aquesta categoria que, des del punt de vista de la definició conceptual, és només una variant dels mapes especials de base.

Especials de base
En base a una definició estricta, els mapes que podria acollir la categoria de documents especials de base: només serien aquells que presenten un sol tipus d'objecte geogràfic. Exemples il.lustratius d'aquesta categoria són els que ofereixen la sola divisió administrativa del territori: municipal, provincial, estatal, etc. També seria un mapa d'aquesta categoria, i no pas dels topogràfics, el que només presentés el relleu, i que el títol, possiblement, el denotaria com a mapa "orogràfic". Molt sovint, però, en aquesta categoria s'hi admeten mapes que presenten altres capes informatives que poden considerar-se complementàries a la dominant.

Temàtics de geografia física
Els objectes geogràfics així com els atributs simbolitzats en els mapes temàtics de geografia física responen a la finalitat d'il.lustrar les característiques físiques del territori que s'esdevenen sense relació amb la societat. Els fenòmens que poden presentar són molt variats: edafologia, edat geològica, vegetació natural o espontània, espècies zoològiques, etc. És habitual trobar-hi simbologies normatives validades per la tradició en la seva aplicació corporativa

Temàtics de geografia humana
Diversament als mapes temàtics de geografia física, a la categoria dels documents temàtics de geografia humana s'hi classifiquen els mapes que simbolitzen fenòmens societaris o derivats de les activitats de la societat humana. En són exemple els mapes d'usos o ocupació del sòl, de contaminació ambiental, de planificació urbanística, ... a més de mapes de renda per càpita, densitat de població, o de resultats electorals entre un llarg etcètera. Val a dir que la producció més significativa d'aquesta categoria de mapes es divulga a través d'Atles temàtics.

De funcionalitat especial
A la categoria de documents de funcionalitat especial s'apleguen tots aquells documents que no presenten un nivell de detall i/o grau d'exactitud suficient per a incloure'ls en les categories anteriors. Per tant, les capes informatives dels mapes d'aquesta categoria podran ésser molt diverses. Molts mapes publicitaris, infogràfics, escolars, o orientats a altres funcions singulars no precisen un grau d'exactitud ben controlat ja que no pretenen oferir alts nivells de precisió en les medicions que s'hi efectuin.

Basats en imatges
La categoria de documents basats en imatges inclou productes com les ortofotos o les ortoimatges. Aquests documents geogràfics no presenten el territori de manera simbòlica, selectiva i abstracta, per la qual cosa no poden considerar-se com a mapes. Es doncs inadequat caracteritzar els documents d'aquesta categoria pel nivell de detall. En tot cas podrien caracteritzar-se per la seva resolució. En canvi, la correcció geomètrica a la que han estat sotsmesos els documents fotogràfics i les imatges fins a dotar-los d'una vertadera projecció cartogràfica i escala permeten la seva comparació amb el mapa en el control de la seva exactitud. En aquesta categoria només s'hi admeten els documents que han sofert aquesta rectificació. Les simples ampliacions fotogràfiques, per no parlar dels contactes de fotogrames, no poden assimilar-se tècnicament als mapes.

Els documents cartogràfics disponibles per a l'àmbit seleccionat es classifiquen d'acord amb aquesta tipologia i són llistats tot seguit a la taula de navegació. Com ja hem comentat més amunt, dintre de cada categoria els documents s'ordenen de menor a major escala el que vol dir de denominador d'escala més gran a més petit. És precisament sobre aquests llistats que haureu d'efectuar la vostra selecció. Pel bon fi d'aquesta selecció, també serà necessari que feu esment i valoreu les característiques de cada document que us ofereix la seva descripció.


 

els àmbits de referència  |  les taules de navegar  |  l'estratègia de cerca  |  els tipus temàtics  |  el fraccionament dels documents  |  els elements de referència

En les consultes que atenem a la Cartoteca sovint es presenta la confusió entre les col.leccions de mapes i els mapes fraccionats en fulls. Provem d'aclarir-la. En el cas d'una col.lecció disposarem d'un conjunt de mapes amb un patró formal uniforme: dimensions, coloració, editor, etc. Dintre d'una col.lecció poden haver-hi mapes a diverses escales i, per tant, cadascun haurà estat catalogat com un document singular. Així mateix, les col.leccions no pretenen la cobertura contínua del territori per mitjà de l'engalzament dels fulls. En fi, són col.leccions típiques les formades per diversos fulls amb un àmbit de cobertura uniforme però presentant aspectes temàtics diferents. En canvi, en el cas d'un mapa fraccionat en fulls, l'escala és única per a tots ells i el seu conjunt preten cobrir de manera contínua el territori cartografiat. Malgrat que a vegades poden constar de milers de fulls, la catalogació els considerarà com un sol document.

En aquesta versió del Catàleg, la informació sobre el fraccionament del document és molt summària. Us haureu de fixar en la icona que apareix just a l'iniciar-se la descripció del document. La seva significació és la següent:

indica que el document és en full únic.
indica que el document és fraccionat en fulls.

Per a futures versions tenim previst un millor detall d'aquesta informació.


 

els àmbits de referència  |  les taules de navegar  |  l'estratègia de cerca  |  els tipus temàtics  |  el fraccionament dels documents  |  els elements de referència

En canvi, hem ampliat considerablement la descripció de cada document per facilitar-vos la tasca de selecció. La referència dels documents s'efectua mitjançant els elements que a continuació us detallem sobre una mostra. Aquests elements han estat extrets de la completa descripció ISBD(CM) disponible a les bases de dades de la Cartoteca.

 
 
UAB  |  Biblioteques  |  Cartoteca General  |  Guia GEODOC  |  Comentaris i dubtes
2005 Universitat Autònoma de Barcelona